Arran de dues notícies d'ahir, avui m'he despertat preguntant-me en quina mena de democràcia vivim.
La primera: la dimissió del ministre Gallardón. Agradi o no, el PP es va presentar a les eleccions prometent que modificaria la llei de l'avortament i, de fet, molts col·lectius catòlics els van votar finalment per aquest sol fet. En conseqüència, Gallardón va elaborar un projecte de reforma que va presentar al Consell de Ministres. Ara, però, Rajoy i els seus veuen que això pot incidir negativament en els resultats de les successives eleccions de l'any vinent –tant les municipals com les generals– i decideix arxivar el projecte dient que no té el consens necessari, quan amb la majoria absoluta del PP s’han aprovat moltes lleis sense cap consens. Així doncs, per oportunisme polític, ha defenestrat un polític que volia ser coherent amb una promesa electoral del seu partit. I en lloc seu posa un nou ministre de Justícia, que casualment es diu Català i que el primer que haurà de fer és prohibir la consulta dels catalans. En fi, ironies a part, aquesta forma de procedir és un mal exemple per a la democràcia.
Segona notícia: ahir, en un acte acadèmic a la Universitat de Princeton, el catedràtic Carles Boix va preguntar a Enrich Van Rompuy, president del Consell Europeu, què opinava del procés català. L’alt dirigent europeu li va respondre que la democràcia no s'ha d'utilitzar per modificar fronteres. I jo em pregunto: ah no? Quin concepte de democràcia té Van Rompuy, que, per cert, és l’exprimer ministre d’un país, Bèlgica, que és a punt de dividir-se en dos? La conclusió que en trec és que, amb dirigents com aquest, l’Europa actual és la dictadura dels Estats.
L'únic polític que ha fet prevaler els valors democràtics per damunt de l'estatalisme immobilista ha estat un conservador, com Rajoy o Van Rompuy, però britànic. I amb raó les illes Britàniques són bressol de la democràcia i del parlamentarisme. Em refereixo, és clar, a diu David Cameron, que és euroesceptic. I amb el tema de Catalunya jo també ho sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada