A cop de tuit

Diuen que la realitat objectiva és difícil de descriure, perquè és copsada per la percepció subjectiva de cadascú. Si, a més, aquesta realitat és complexa, correm el risc d'estrafer-la en simplificar-la. És el que passa sovint amb els tuits i amb els titulars dels diaris.

Aquests dies ho podem veure amb el debat de política general al Parlament. He intentat seguir-lo a través de les piulades dels mitjans i n’he obtingut com a resultat un conjunt de frases enginyoses, ben allunyades de la gravetat del moment. Mas i Junqueras han parlat de la porcellana fina i una mica més se’ls trenca el gerro amb el tragí. Sánchez Camacho s'ha referit a Ítaca com a paradís fiscal i ha manifestat que sent nostàlgia per la seva infantesa, que no sabem si es refereix a la Blanes franquista, perquè la noia no és tant jove. Iceta s’ha dedicat a condemnar el que ell ha considerat una traïció de Junqueras a Mas i, ha continuació, s'ha ofert al president com a soci estable de govern per acabar la legislatura. Per la seva banda, Rivera ha dit que ell també vol votar, però amb les urnes d’uns eleccions normals, i ha afegit que els catalans, en comptes de pretendre canviar el passaport, haurien de buscar canviar els seus polítics –en això potser té raó, però potser hauria de començar per en Jordi Cañas, company seu de partit. Abans, Herrera ha dit que ells viu en una realitat diferent de la que ha dibuixat el president, i ha criticat les retallades, fins al punt que Mas ha dit que li oferia fer-se càrrec de la conselleria d’Economia, a veure què faria. I, finalment, en David Fernàndez de la CUP ha tronar a sorprendre citant el papa Francesc i s'ha mostrat preocupat pel fet de coincidir en moltes coses amb les tesis del president.

L'endemà de tot aquest poti-poti, no és estrany que hi hagi discrepància en les conclusions de tot plegat. Així, mentre l'editorial d'El Singular Digital diu que el Govern Català es prepara per saltar la paret, La Vanguardia sosté que Mas és a un pas de convocar eleccions. I l’Ara i El Periódico, si bé coincideixen a veure un distanciament entre Mas i Junqueras, l’un parla de refer ponts de diàleg i l’altre, directament de divorci.

I jo, com a ciutadà que vaig assistir pacíficament a la via catalana, cada dia estic menys interessat en aquest circ politicomediàtic en que tothom parla i ningú no resol res.