El que es cou a Escòcia

“Espanya té pànic del referèndum escocès. I no tan sols del resultat, sinó del fet mateix que se celebri”, escriu avui Vicenç Villatoro a l’Ara. I afegeix: “perquè els arguments que dóna l’estat per impedir la celebració de la consulta són esotèrics. D’una banda, afirmen que només són acceptables els referèndums legals i pactats. D’altra banda, diuen que mai no pactaran cap referèndum ni permetran que sigui legal. Doncs, visca Escòcia!” Avui, efectivament, toca parlar d’Escòcia.

Oriol Pi de Cabanyes explicava ahir a La Vanguardia que Escòcia fou el primer lloc d'Europa i del món occidental on es va eradicar l'analfabetisme, ja al segle XVI. Fou una revolució cultural que va posar les bases de l'anomenada "filosofia escocesa del sentit comú", que tanta influència ha tingut a Catalunya i en el seny català.

A propòsit dels procés escocès –però també del català–, Josep Sanuy escriu a El Singular Digital que els observadors internacionals no s’han adonat que la globalització comporta una reacció nacionalista i que la política neoliberal –ja sigui de Cameron o de Rajoy– allunya els votants, que veuen com minva l’estat del benestar i porta a unes desigualtats cada vegada més grans. No és estrany, doncs, que dels escons escocesos a Westminster només 1 sigui conservador i els altres 40 laboristes, els quals s’inclinen més aviat cap a la independència.

Si finalment Escòcia s’independitza del Regne Unit, serà el 61 país a fer-ho, com llegim a Vilaweb. Tanmateix, una victòria del no a la independència no hauria de ser desmoralitzant, de la mateixa manera que no hauria de ser euforitzant el triomf del sí, com escriu Josep M. Fonalleras a El Periódico. De fet, passi el que passi, els escocesos hi sortiran guanyant, si es compleixen les promeses que els ha fet Cameron perquè es quedin.

Hi ha, però, un aspecte que s’ha comentat poc i que sembla l’as a la màniga que s’ha guardat Cameron per si guanya el sí. Com explica l’economista Paul Krugman a El País, una Escòcia independent amb la lliura esterlina seria totalment dependent de la benevolència del Banc d’Anglaterra i no tindria veu ni vot en les seves polítiques monetàries.

En fi, sigui com sigui i guanyi qui guanyi en el referèndum escocès d’avui, el fet que se celebri ja és, en si, un triomf de la democràcia. I que sant Andrew il·lumini els escocesos!