La setmana va començar amb dues notícies, per cert por publicitades, relacionades amb els cristians. Una de luctuosa: la d’un nou acte terrorista de Boko Haram al nord de Nigèria, on van assassinar als fidels de quatre esglésies que assistien a la missa dominical. I una altra de curiosa: les declaracions que el papa Francesc va fer a uns periodistes, recordant-los amb to simpàtic que al tombant del segle xx els comunistes havien robat la bandera de la pobresa als cristians.
En l’àmbit polític, Duran i Lleida defensava a l’Escola d’Estiu d’Unió la necessitat de crear a Catalunya un “gran moviment” per reforçar, des de sensibilitats diverses, l’espai de centre que fins ara ha ocupat CiU. Tanmateix, a la ciutat de Barcelona sembla que hi haurà pugna a les municipals en el front d’esquerres, perquè si bé sembla que ERC serà decisiva, també apareix amb força la coalició alternativa Guanyem Barcelona, encapçalada per Ada Colau, com assenyalava Francesc M. Álvaro a La Vanguardia.
Dimarts, el Govern Rajoy fou doblement protagonista en plantejar alhora el debat de l’excés d’aforats i de l’elecció directa dels alcaldes. Enric Juliana advertia que, segons com es plantegi aquesta segona qüestió, pot ser una cacicada que premiï el fet d’aconseguir la majoria, encara que sigui molt minsa, Per la seva banda, Germà Bel també dubtava de la voluntat de regeneració democràtica del PP, perquè fa una política isabelina, més adreçada a súbdits que a ciutadans: per exemple, la reforma fiscal rebaixa els impostos als més rics, mentre assetja les hisendes autonòmiques que sufraguen els serveis bàsics de l’educació i la sanitat, i alhora es nega a reformar el finançament autonòmic, encara una llei l’hi obligui.
En l’àmbit internacional, hi ha hagut dues bones notícies: la intenció d’Ucraïna i Rússia de buscar un alto el foc bilateral, i la voluntat de Cameron de col·laborar amb Juncker, després de les seves reticències inicials. Tanmateix, a França ha esclatat un escàndol de tràfic d’influències que ha esquitxat Sarkozy, detingut i interrogat per la policia.
Mai no ens hauríem cregut que això pogués passar però, com escrivia dimecres Antoni Puigverd, ara els poders tremolen, les masses s’organitzen i els de dalt estan sota sospita. I de poc serveixen els intents de canvi generacional del PSOE o les reflexions de Duran, perquè arriben tard. Rafael Argullol escrivia a El País que la regeneració ha de ser ètica, davant la ideologia dominant avui, caracteritzada per l’utilitarisme. el pragmatisme i exaltació permanent de la possessió immediata de les coses i les persones, sense cap compromís. I, si no, que li preguntin a Víctor Valdés, que ara veu com el Mònaco no el vol perquè està lesionat.
Pel que fa al PSC, Iceta s’ha perfilat com el successor de Pere Navarro, per bé que Ferran Requejo considera que al partit li cal un canvi més profund en els àmbits social, democràtic i nacional, i repensar-se les relacions amb el PSOE.
Sobre el 9-N, Joan Tapia escrivia a El Confidencial que Mas està interessat que les eleccions catalanes es facin després de les espanyoles, però que potser les haurà de convocar junt amb les municipals de maig amb una llista CDC-ERC que no seria bona per a ningú, com, per cert, tampoc no ho és parlar de flotes navals catalanes, com ens recordava Toni Aira.
Davant d’aquesta agitació política, ahir Lluís Foix ens prescrivia els seus savis consells: deia que, per poder viure en els àmbits de llibertat i seguretat personal i col·lectiva que ambicionem, són imprescindibles la cortesia, l'afabilitat, la comprensió, la compassió, la fermesa i la serietat. I recordava que sense respecte a les opcions legítimes dels altres, és difícil mantenir un cert grau de convivència cívica... Les dades positives de l’atur publicades ahir poden ajudar, sens dubte, a millorar el clima social.
En canvi, no hi ajuden els casos de corrupció, que aquesta setmana han afectat especialment els alcaldes, des del cas de Torredembarra fins als sobresous que cobraven 23 batlles del PSC, 9 d’ERC, 5 d’ICV i 2 del PP del cas Mercuri, dels quals parla avui l’Ara, ni tampoc les noves dades del cas Nóos i el sospitós pacte entre l’antic comptable de l’institut i el fiscal, amb què obre l’editorial El Punt Avui.
Per acabar, llegim avui a El Periódico que Pablo Iglesias proposa regular els mitjans de comunicació i carrega contra el pla sobiranista de Catalunya perquè el promou la casta només per diners. L’aspre discurs que va pronunciar a l’Eurocambra dimecres contrasta amb el que ahir va fer Matteo Renzi, que encarna una nova manera d'exercir la política des d'un partit de tall tradicional, en aquest cas socialdemòcrata. En assumir la presidència de la UE, Renzi va parlar d'esperança, de defensa de valors i de regeneració. Ell és doncs, segons escriu avui Màrius Carol a La Vanguardia la gran esperança blanca d'una Europa esclerotitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada