Dilluns llegíem a La Vanguardia que Europa estudia les implicacions d’una eventual independència d’Escòcia. Per la seva banda, Xavier Antich explicava com els moviments considerats “antisistema” vint anys enrere ara són hegemònics en els àmbits nacional i social, i concloïa que, en tot cas, “el sistema l’han enfonsat els qui deien defensar-lo”. Un exemple d’això l’il·lustrava Anton Losada a eldiario.es, referint-se a la nova ocurrència de l’Executiu espanyol de treure fons de la seguretat social oferint un descompte de 300 euros sobre la cotització als empresaris que contractin joves ni-ni, sense cap contrapartida, perquè passats els primers sis mesos de la subvenció, els poden acomiadar “causes econòmiques objectives”!
Mentre el Govern central buida les arques de la Seguretat Social, Monago promet rebaixar l’IRPF al 90% dels extremenys. Davant d’això, Francesc M. Álvaro suggereix que ens deixem d’independències i terceres vies i estudiem com aconseguir la via extremenya, que és la més rendible i no provoca cap xoc de trens.
I si canviem els trens pels avions, aquesta setmana ha estat notícia l’incident d’El Prat, que evidencia el gran volum de vols que s’hi registren però és mala notícia a l’inici de la temporada turística.
Dimarts, els infants van ser doblement protagonistes, per notícies bastant dramàtiques. D’una banda, llegíem a La Vanguardia que un de cada deu nens mor abans dels cinc anys a l’Àfrica subsahariana. D’altra banda, Jorge Castañeda escrivia a El País sobre el flux massiu, produït el darrer any, de més de cent mil menors d’edat indocumentats i no acompanyats que marxen de la violència i la inseguretat dels païsis de l’Amèrica Central cap als Estats Units.
Davant d’això, cobra més sentit l’advertiment de Lluís Foix a La Vanguardia: un govern que no privilegiï clarament l’educació, l’estudi i la ciència, que no s’esforci a crear bones universitats i centres de recerca, i no promugui la cultura, no passarà a la història com un govern decent.
El dimecres és notícia l’augment de les hostilitats a Gaza, després que Hamas ha llançat míssils contra Israel i aquest ha intensificat els atacs aeris a la franja. I, en l’àmbit esportiu, passarà a la història l’escandalós 7-1 que Alemanya clava a un Brasil que juga a casa sense Neymar.
A Catalunya, la notícia política de la setmana és l’absolució del setge al Parlament de Catalunya. Després de llegir les 126 pàgines de la sentència de l’Audiència Nacional, Francesc M. Álvaro, recomana tancar immediatament el Parlament de Catalunya. Segons el jutge, la protesta era un gest de defensa de la Constitució i els mètodes dels assaltants responien al fet que determinades reivindicacions no troben espai en els mitjans de comunicació privats per fer-se sentir en el debat polític i social. Més lamentable, però, que la sentència és que alguns diputats que van patir el setge ara minimitzen els fets, mentre d’altres hi presentaran recurs en contra. És clar que també hi ha discrepàncies dins els liberals europeus, on Tremosa conviu amb UpyD i Ciudadanos.
Acabem amb la revolta de tota l’oposició contra el “decretazo” de Rajoy, que només ha aconseguit portar el projecte a debat al Congrés, on la majoria absoluta del PP farà la resta. Un Rajoy, per cert, que es mostra incapaç de concertar un cita amb Mas, el qual, mentrestant sembla que està pactant amb Junqueras unes plebiscitàries si el 9-N no pot fer la consulta, segons diu Joaquim Nadal en una entrevista a El Singular Digital.
En aquest breu resum setmanal naturalment no ho hem explicat tot, per raons d’espai, però també perquè, com escriu avui Xavier Roig a l’Ara a propòsit de la corrupció a la Federació Catalana de Municipis, hi ha coses que “ja no volem saber”. En fi, que sant Benet, patró d’Europa, ens ajudi a reformar la classe política!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada