La dimensió del país i el futur de Catalunya

Els resultats de les eleccions, sorprenent per a molts, ha tingut la virtut d'esbossar un retrat bastant precís de com és el país i la seva gent, oimés tenint en compte que la participació ha estat de les més elevades de la història.

Entre les lectures que en podem extreure, de manera desapassionada, en destaquen tres:

1. El sobiranisme es manté però radicalitza els seus plantejaments. Contràriament al que molts pensaven, Mas ha retrocedit en escons (tot i que només ha perdut 90.000 vots), però ho ha fet a costa d'ERC, que n'ha guanyat més de 200.000, i també per la pèrdua d'un 20% en l'índex de fidelitat del vot convergent, però sobretot d'Unió, arran de la deriva independentista dels plantejaments de Mas. Tot amb tot, CiU i ERC tenen més d'1,6 milions de vots, cosa que representa un augment del 14% respecte de les eleccions de 2010 i, tenint en compte que la participació enguany ha crescut un 10%, aquest augment, si bé poc important (un 4%), encara és més significatiu.

2. L'unionisme aconsegueix mobilitzar més electors. Els partits clarament espanyols, és a dir, PP i Cs, han aconseguit uns resultats molt destacats a Catalunya, en passar de menys de 500.000 vots a prop de 750.000, és a dir, un increment del 50%. En aquest augment, hi ha influït la mobilització de votants que tradicionalment no participaven en les eleccions autonòmiques, l'ensulsiada del PSC i, de manera molt significativa, la campanya mediàtica de la por davant un eventual procés independentista i de desgast de la figura del president Mas orquestrada pel diari El Mundo, amb l'anoència dels dos grans partits estatals.

3. Hi ha encara alguns vots incerts. En llegir aquests resultats electorals, és difícil de saber amb exactitud el perfil del votant del PSC i què han fet els seus antics votants, si és que han exercit el vot en aquestes eleccions. Una altra incògnita fa referència als votants no sobiranistes d'Unió. I la darrera incertesa, vist el resultat i l'actitud actual d'ERC, és que farien ara els seus votants provinents de CiU, com també els qui en aquesta ocasió han votat SI.

Tanmateix, la lectura que en fan des de Madrid és tota una altra: l'aventura independentista de Mas ha fracassat i cal aprofitar la feblesa del moment, agreujada per la crisi econòmica, per neutralitzar el fet diferencial català, utilitzant els mateixos arguments que el sobiranisme ha esgrimit a favor d'un estat propi: factors econòmics i major eficàcia en la gestió.

És evident, però, que el rerefons de tot plegat és liquidar l'estat autonòmic, decisió que ja van consensuar fa deu anys el PP i el PSOE, després dels pactes de CiU amb totes dues forces per assegurar la governabilitat d'Espanya. En el fons, al PSOE ja li va bé estar en hores baixes en aquests moments de crisi econòmica, en què governar resulta difícil per a qualsevol líder polític, sempre que s'aprofití la conjuntura per acabar amb el fet diferencial català. A més, en aquesta feina bruta, el PP segur que es desenvoluparà millor. I al Rubalcaba, al Montilla i a la Chacón ja els va bé una Catalunya neutralitzada, sense embrutar-se les mans...