Davant de l'escenari que s'obre amb la constitució del nou Parlament i la investidura del president Mas amb els vots de CiU i ERC, cal fer una reflexió política profunda per tal d'encertar els millors passos a seguir a partir d'ara i gestionar la complexitat actual, tant des del punt de vista polític com econòmic i social a Catalunya.
Observant la nova composició del Parlament, la primera constatació és la fragmentació i la radicalització de les postures polítiques. En aquest sentit, en el debat d'investidura ja es van començar a marcar les tendències que sembla que caracteritzaran el nous curs polític: d'una banda, una harmonia inicial entre Mas i Junqueras, i una actitud prou clara i propositiva, curiosament, de la CUP; d'altra banda, un frontisme dur i contundent de Sánchez Camacho i Rivera. I, finalment, una actitud bastant histriònica i bel·ligerant, però no tancada a arribar a acords per part d'Herrera, i un to gris de Navarro, erràtic i poc compromès amb la realitat del moment.
Davant d'aquest primer tast, considero que en la propera legislatura adquiriran una importància especial la intel·ligència, la responsabilitat i la generositat polítiques. És a dir, davant la duresa de la realitat actual, el votant reclamarà cada vegada més dels seus polítics que actuïn amb saviesa política (intel·ligència), per tal d'assolir les fites que el país es proposa, que siguin conseqüents amb els fins que diuen que volen aconseguir (responsabilitat) i que els anteposin a les temptacions partidistes (generositat).
I això no és fàcil, quan no tots els polítics, per raons estratègiques o ideològiques, voldran jugar a aquest joc de fer una política més "noble" i al servei del ciutadà i del país. Tanmateix, si la situació econòmica i social es degrada més, crec que a Catalunya, país del pactisme, l'estratègia frontista fracassarà i els catalans apostaran i premiaran aquells projectes polítics que cerquin solucions efectives per a Catalunya.
I, de moment, de Madrid no arriba cap proposta "salvadora", sinó tot el contrari. Potser per això cada cop són més els qui confien el futur del país a dotar Catalunya d'estructures d'Estat, per molt incert que sigui el camí, perquè a l'altra banda hi ha el mur de la incomprensió, la frustració, la condemna a la mediocritat i l'immobilisme, sense cap argument racional que els justifiquin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada