El reietó, el delfí i la vicealcadessa

Aquests darrers dies hem viscut a Girona un espectacle lamentable, amb pressions i gestos poc democràtics, que diuen poc de la regeneració política al nostre país. I el més trist de tot és constatar que els han protagonitzat el flamant nou president de la Generalitat, que es proposa bastir la República catalana en divuit mesos, i membres de Convergència Democràtica de Catalunya, un partit que es vol refundar combatent la corrupció, amb més transparència i més democràcia interna (segons el seu eix ètic) i membres de Demòcrates de Catalunya, un “partit del segle XXI que neix amb la voluntat de contribuir a la millora de la qualitat democràtica” al nostre país (segons publica a la seva web).

Malauradament, enlloc no s‘ha vist l‘esperit del republicanisme ni de la nova política. En comptes d‘això, en pocs dies hem viscut el segon cas de democràcia “digital”, després del protagonitzat per Mas amb la seva renúncia, en què un càrrec electe decideix a dit qui serà el seu successor, a esquenes del que han dictaminat les urnes. Perquè és evident que, dels 1.600.000 vots que va obtenir Junts pel Sí, ben pocs coneixien Carles Puigdemont el 27 de setembre, i els gironins que van votar CiU a les darreres municipals poc es podien imaginar que acabaria essent alcalde de la seva ciutat el senyor Ballesta, que era el número 19 d‘una llista de 25.

I tampoc no s‘ha vist cap gest que faci pensar en la regeneració de la política per part de Convergents i Demòcrates, sinó un conjunt de maniobres per fer-se amb l'alcaldia de Girona, que ha acabat semblant un autèntic episodi de Joc de Trons. Amb aquesta manera de fer tan poc coherent amb els principis de la regeneració democràtica i de la nova política, Convergents i Demòcrates han acabat decebent les expectatives de molts ciutadans i militants gironins.

Si hem de presagiar l‘esdevenidor de Catalunya en els propers divuit mesos per aquests dos gestos polítics "absolutistes" protagonitzats per l’actual president de la Generalitat, poques esperances podem tenir que el "procés" ens porti a un país més lliure, més democràtic i menys corrupte.